Els processos geològics externs

Els processos geològics externs són la meteorització, l'erosió, el transport, la sedimentació i la diagènesi.

Meteorització: conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques. Hi ha dos tipus de meteorització:

- Meteorització física: Es produeix meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.

L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern.
Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a travès del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors,que s'anomena bierosió.

7. Els sistemes morfoclimàtics

*Els sistemes morfoclimàtics són associacions entre climes i modelats del relleu.

Els tipus de clima depenen de factors com ara la latitud, l'altitud, l'abundància i la distribució de les precipitacions o el règim de les temperatures. Els diversos tipus de climes del planeta són:

- Climes Àrids o Càlids
- Climes Intertropicals
- Climes temperats
- Climes glacials i periglacials

SISTEMA DE ZONES ÀRIDES
Són zones on hi falta l'aigua (desèrtic) i zones d'estepa (subdesèrtic). Es caracteritza per la manca d'aigua superficial, per la qual cosa el vent és el principal agent modelador del terreny. Hi distingim dos dominis:

• Domini desèrtic: Són zones en les quals la precipitació anual no supera els 200mm. No hi ha gaire variació estacional, però si que hi ha una notable diferència de temperatura entre el dia i la nit.
  
  Amb aquest procés es generen dos tipus de deformacions:
  Regs: També anomenats camps de pedres són els llocs on s'han produït degradacions de les roques molt bruscos.
  Ergs: També anomenats camps de dunes són llocs on la sorra ha estat dipositada pel vent.
  
  
  
  

  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
• Domini Subdesèrtic: Són zones on les precipitacions són escasses i concentrades en unes èpoques molt concretes i el terreny té poca vegetació. El paisatge típic d'aquest domini són els xaragalls.
  
  
  

SISTEMA DE ZONES INTERTROPICALS
Zones properes a l'equador entre els dos tròpics, i es caracteritzen per temperatures elevades i precipitacions abundants. Es distingeixen el domini selva (precipitacions abundats durant tot l'any) i el domini sabana (precipitacions abundants, però amb una estació seca).

• Domini de selva: La característica principal és la elevada humitat i també l'excés vegetació.
  Altres processos habituals són les esllavissades i els corriments de terres, que són provocats per les precipitacions.
  
  
  

• Domini de sabana: El seu desenvolupament vegetal està molt condicionat a l'estació seca que és molt forta. L'acció dels rius i la poca precipitació erosiona fàcilment el terra i crea planures amb escassa vegetació.
  
  
  

SISTEMA DE ZONES TEMPERADES
Aquest sistema es troba en latitud mitjana entre els 20º i 60º. Les temperatures i les precipitacions tenen variacions estacionals, sense arribar a valors extrems. Podem trobar tres dominis:

• Domini mediterrani: Són zones de clima temperat i sec on les precipitacions es concentren a la primavera i a la tardor, a vegades provocant inundacions. La vegetació natural d'aquest domini és substituïda per altra vegetació que el protegeixen a poca mesura de la erosió.
  Les roques calcàries s'erosionen reduïdament perquè les precipitacions no són constants, per aquest motiu ens podem trobar amb serralades i massissos calcaris.

• 
  
  

• Domini Oceànic: En aquest domini el clima és temperat i humit, i la vegetació abundant. Els rius són els principals agents modeladors del relleu. Les formes més habituals són les valls fluvials i les planures d'inundació.
  
  
  























• Domini Continental: Aquest domini és habitual a les zones continentals interiors. Hi ha una gran variació de temperatura entre les estacions fredes i les càlides. La principal forma del relleu són els massissos càrstics de les zones càlides.

SISTEMA DE ZONES GLACIALS I PERIGLACIALS
Es produeixen en zones properes als pols i en zones d'alta muntanya. Les temperatures són molt baixes. Són característics el domini glacial i el domini periglacial.

• Domini glacial: Són zones que sempre estan cobertes de gel, el seu principal agent geològic. Aquest domini es localitza en zones on les precipitacions són sempre en forma de neu que més tard origina capes de gel. Aquestes característiques produeixen diferents formes: els inlandsis en zones de latituds elevades i glaceres alpines en les serralades molt altes.
  
  
  

• Domini Periglacial: Són zones de transició entre els climes glacials i els climes temperats. A causa dels canvis de temperatura i de la fusió i la solidificació de l'aigua del terra s'originen els sòls poligonals.
  Els rius d'aquest domini, durant l'estiu, produeixen les planures periglacials, en les quals es troben llacs i pantans.
  

  

3. La Teoria de la deriva continental

Teoria de la deriva continental:

En 1912 , Alfred Wegener va neixer a Berlin el 1 de novembre de 1880, des de petit ja es va interesar per la geologia i astronomia, va ser profesor de meteorologia en la universitat de Graz de 1924 a 1930, quan va proposar la hipotesis de que els continents actuals procedien de la fragmentació de un supercontinent més antic, Pangea, el van pendre per boig, va morir 1930 a Groenlandia, no se sap la data exacta.
La teoria va demostrar-la seguint una serie de proves o arguments:


PROVES: ARGUMENTS:


Morfològiques Coincidencia entre las costas de continents avui en dia separats
Exemple:Africa i Sud Amèrica




Biològiques/Paleontològiques Continents separats tenen flores i faunes diferents, però fóssils idèntics.
Exemple:marsupials a Australia

Geològiques
Estructures geològiques iguals en continents separats
Exemple: diamants a Brasil i Sud Àfrica

Climàtiques
Roques indicadores de climes iguals en zones de diferenta latitud en la actualitat.
Exemple: diposits glacials de la mateixa época a Petagonia i la India.

Geomagnètiques Minerals magnétics en roques de igual edat en diferents continentsque indiquen dos pols.
Exemple :Traslladant els continents, apunten a un únic pol.

*La teoria de Wegener no va ser acceptada per la majoria dels cientifics de la época, al no poder aportar les dades necesaries per explicar el mecanisme per el qual els continents es mouen. En els anys seixanta , amb els coneixemnets geofisics desarrollats durant el sigle XX, es consegueix explicar aquest mecanisme i per tan, el reconeixement cientific de Alfred Wegener.

Alfred Wegener, plantejava explicar com havien arribat els continents a la posición actual, per demostrar-ho va fer servir les proves anteriormente esmentades, aquí podem veure com van evolucionar.

1-. ESTRUCTURA I ENERGIA INTERNES DE LA TERRA

ESTRUCTURA DE LA TERRA
La Terra es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir d'una nebulosa de pols, roques i gasos en rotació, on al mig es va formar el Sol. La nebulosa es va expandir forman al mateix temps els planetes, els cometes, etc.

Els materials que formen la Terra són molt densos i a mida que es puja a la superfície, aquests materials es fan més lleugers.

L'estructura interna de la Terra es basa en dos models, geostàtic i geodinàmic.
El model geostàtic està format bàsicament per quatre parts que la formen:

• Escorça: És la capa més superficial, situada entre els 12 i els 80 km
• Mantell: És la capa intermitja entre l'escorça i el nucli, situada a una profunditat de 2900 km.

- Mantell superior: És més viscós que el mantell inferior ja que les
limitacions que presenta les transforma en líquid.

- Mantell inferior: Presenta les propietats d'un sòlid elàstic.

• Nucli: És la capa més profunda, situat a una profunditat de 3475 km.

- Nucli superior: Apareix fos.

- Nucli inferior: Apareix en estat sòlid.

També està limitada per discontinuïtats que són la separació de les diferents capes que la formen. Com són:

• Discontinuitat de Moho: És la capa de separació de l'escorça i el mantell superior.
• Discontinuitat de Brich: És la capa de separació del mantell superior i inferior. Està situat a uns 900km de profunditat.
• Discontinuitat de Gutemberg: És la capa de separació del mantell inferior i el nucli superior. Està situat a uns 2900km de profunditat.
• Discontinuitat de Lehman: El nucli intern està dividit en dos per aquesta discontinuitat d'uns 5150 km aproximadament amb una temperatura d'entre 4.000 i 5.000ºC.
  

Per altre banda, l'altre model de estructura de la terra que se'n diu, geodinàmic, que són:

• Litosfera: És la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té una espessor de 250 km.
• Astenosfera: Es comporta de manera fluida.
  
• Mesosfera: Comença als 700 km de profunditat. Està format per roques calentes i sòlides però amb certa plasticitat.
  
• Capa D: Es tracta de la zona de transissió entre la messosfera i la endosfera.
• Endosfera: Formada per una capa externa molt fluida on es produeixen corrents sòlids i molt densos.
  

ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

Quan la terra es va formar, es van concentrar algunes partícules i es va produir un camp gravitatori, això va fer que més partícules es sentissin atretes per aquest moviment. Els impactes d'aquestes noves partícules capturades, van augmentar la temparatura del planeta que s'acavava de formar.



La terra genera molta calor en el seu interior en forma d'energia, se'n diu energia geotèrmica. El nom prové ja que geo vol dir terra i tèrmica vol dir calor.
Aquesta energia, arriba fins la superfície mitjançant:

• Conductivitat tèrmica: És la transmissió de calor de roca a roca des de l'interior fins la superfície. Aquest procés se'n diu fluix tèrmic, ja que les roques tenen poca capacitat de passar-se la calor i per tant, el viatje dura millons d'anys.

• Corrents de convecció: Són moviments que quan aquests moviments es calenten, es dilaten i pujen. Quan arriben a la superfície de la terra, es refreden a causa de la baixa temperatura d'aquesta, llavors es contrauen i se'n tornen al nucli de la terra on torna a comenssar el cicle.
  

Tota aquesta energia interna, provoca el moviment dels materials fent grans presions que aquestes es manifesten en transformacions dels materials que en ocasions poden ser bruscs.


Poc a poc La Terra s'ha anat refredant, aquest procés de lliuració de calor que va començar fa 4.600 millons d'anys, encara continua fins l'actualitat.

4. Tectònica de plaques i formació del relleu

La tectònica de plaques:

La teoria de tectònica de plaques va ser formulada posteriorment a la deriva continental de Wegener, l'any 1968.

Aquesta teoria explica com està estructurada la litosfera i com és la dinàmica de la Terra.
La litosfera és una capa rígida situada entre l'escorça i la part superior del mantell.
Hi ha dos tipus d'escorça:
- La continental: que és la part que forma els continents.
- La oceànica: que és la part que forma els oceans. En l'escorça oceànica s'hi poden troba dorçals oceàniques, que són elevacions submarines sitaudes al centre del oceà. Aquestes dorçals presenten tenen un sot al mig per on hi surt el magma que es diposita als costats i produeix nou sòl oceànic.

La litosfera està situada a la superfície terrestre sobre l'astenosfera. L'astenosfera és la part fluida que hi ha sota la litosfera. Aquesta capa està formada per les cèl·lules convectives. El moviment d'aquestes cèl·lules és convectiu, en forma de circumferència i fa que les plaques litosfèriques que formen la litosfera es moguin.
La litosfera està formada per unes plaques anomenades plaques litosfèriques o tectòniques, que encaixen entre sí i que són les culpables del moviment continental. Aquest moviment és produït per les forces internes de la Terra. Les plaques estan en continu moviment i cada any es mouen uns centímetres entre elles. Les plaques a vegades pateixen deformacions com:

• Les falles: que són fractures sobre les roques de la superfície de la Terra.
  

• Els plecs: que són ondulacions causades per la pressió de les plaques entre elles.
  
  

A causa del constant moviment, a vegades xoquen entre sí i originen els següents fenòmens geològics:

• Terratrèmols

• Volcans

• La formació del relleu

La formació del relleu:

El relleu de la Terra mai a sigut ni serà com ara. Els factors geològics externs són els causants d'aquest canvi, com l'erosió, el vent, les precipitacions, etc. Aquest factors són els que causen que el relleu s'erosioni.

El causant principal de la formació del relleu són el xoc de les plaques tectòniques. Aquestes pressionen la superfície de la Terra i fan que es formin les muntanyes, les illes i altres deformacions.

Marges divergents: És quan les plaques s’allunyen una de l’altre i surgeix un material fos formant dorsals centre oceàniques.

Marges convergents: Quan dos plaques s’apropen es desarollen zones de subducció i es formen quan una de les plaques es sobreposa una sobre l’altre. Les zones de subducció es denominan també marges actius, i en ells té lloc una intensa activittat magmàtica amb formació de llargues cadenas de volcans. Com cap de les plaques no es pot enfonsar les dos pugen i es formen serralades.

Marges transformants: Les plaques pasen una al costat de l’altre. Aquest marge serveix d’unió als altres tipus de marges. Als extrems dels marges transformants apareixen zones inactivas.

Bibliografia:

http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema1/tectonic.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B3nica_de_placas

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B2nica_de_plaques

http://www.kalipedia.com/geografia-general/tema/formacion-relieve.html?x=20070417klpgeogra_15.Kes

http://chopo.pntic.mec.es/~ajimen18/GEOGRAFIA3/index.html

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/geografia/deriva%20continental/tectonica/tectonica.htm

http://www.seismo.unr.edu/ftp/pub/louie/class/100/plate-tectonics.html

INTRODUCCIÓ ALS PROCESSOS GEOLÒGICS DE LA TERRA

La Terra és un planeta dinàmic. Diferent tipus de processos formen i modelen el seu relleu de manera que la seva superfície canvia constantment. Aquests processos poden donar-se lentament al llarg de milions d'anys, com la creació de les serralades, o poden tardar uns segons, com l'esllavissada d'un vessant de muntanya.

Els processos geològics es poden classificar segons si la font d'energia que els genera és la calor interna de la Terra (processos geològics interns) o la font d'energia és el Sol o la gravetat terrestre (processos geològics externs).

Només uns pocs processos geològics s'ajusten a les mesures de temps que fem servir per als esdeveniments humans. Mireu com a exemple les dades següents: terratrèmol, segons o minuts; formació de grans serralades, milions d'anys; erupció d'un volcà, mesos o anys; i tempesta, minuts o hores.



Classificació dels processos geològics

a) Processos geològics externs. Es desenvolupen com a conseqüència de dues fonts energètiques bàsiques:
* L'energia del sol.
* La força de la gravetat.

Amb aquesta energia es destrueixen els relleus superficials i s'originen les roques sedimentàries a partir dels sediments.

Tots els processos que hi participen constitueixen els anomenats processos geològics externs i formen el cicle geodinàmic extern.


b) Processos geològics interns. Es desenvolupen com a conseqüència d'una font energètica bàsica:

* La calor interna del planeta.

Amb aquesta energia es construeixen nous relleus i es modifica la distribució de continents i oceans. A través d'aquests processos es formen les roques ígnies (magmàtiques) i les roques metamòfiques.

Tots els processos que hi participen constitueixen els anomenats processos geològics externs i formen el cicle geodinàmic extern.