Un terratrèmol es la manera que té la Terra de alliberar les seves tensions on estan acumulades a la Litosfera, quan la Terra produeix aquestes tensions es crean trencaments o desplaçaments. En produir aquets moviments, es la forma que allibera l'energia i es transmet en ones sísmiques.
Les Ones sísmiques són les ones que estan causades pel trencament de les roques de l'interior de la Terra, on també es provoquen desplaçaments de terrenys. Aquestes ones són registrades per un aparell anomenat sismògrafs.
Podem trobar diverses tipus de Ones:
Ones internes
Dins d'aquestes Ones internes podem trobar Ones P (Primàries) i Ones S (Secundaries).
Les Ones P són ones sísmiques que es crean més ràpidament que no pas les Ones S, i també ho poden fer en dos tipus de medis, amb el sòlid com fluids.
En la part de el moviment del terreny, es del mateix tipus de les ones sonores.
Les Ones S són ones transversals, que van més lentes que en comparació amb les Ones P i només ho poden fer en el medi sòlids.
Ones Superficials
Dins d'aquestes Ones Superficials podem trobar Ones Love i Ones Rayleigh.
Les Ones Love també anomenades Ones L, es quan el terreny es mou horitzontalment, són les més rapides que hi han en aquets dos tipus de Ones Superficials. Les ones Love no es generen per superfícies fluides. El científic que les va descobrir es deia A. E. H. Love, per això s'anomenan Ones Love al honor d'aquest científic.
Les Ones Rayleigh també anomenades Ones R o Ones Q de querwellen. Aquest tipus d'ones fan brivar el terreny en pla horitzontal i perpendicular, això depèn de la direcció de propagació de la pertorbació.
En cas de que hi hagui un terratrèmol:
Amagar-se sota les taules ràpidament i allunyar-se de mobles alts.
Si estàs en una casa, estar apartada dels vidres i del cables d'electricitat, i si estàs en el cotxe, parar l'auto i quedar-se dintre.
En cas de que estiguesis cuinan, apagar el que esta funcionan i apartar la paella o cassola d'allà.
Cobrir-se el cap amb les mans.
Quan el terratrèmol s'hagués parat sortir inmediatament dels edificis i anar en els espais oberts com plaçes, …
Sempre deixar les coses que estas utilitzan per així poder anar més ràpid per sortir per que no causes cap dificultat.
RISCOS
Dins dels riscos de la dinàmica litosfèrica dos tipus de riscos:
Risc Volcànic:
Els riscos són: perillositat, l'exposició i la vulnerabilitat.
>La perillositat sempre es un factor on sempre has de estar amb alerta ja que es un dels més perillosos que pots trobar.
>L'exposició és el grau de població en les zones on estan ciutats els volcans, per exemple una elevada població té més importància que no una diminuta població.
>La vulnerabilitat es la part de construcció dels edificis que estan adaptats per els volcans.
Com podem analitzar els riscos volcànics:
S'analitzen per les diferents tipus de zones on estan en contacte amb les plaques.
>En les vores constructives no podem trobar gaire rics volcànic perquè la major part d'erupcions es crean en el fons dels oceans llavors la explosió és gairebé nul·la. Però en canvi en les zones de rift intercontinental té més risc però no gaire elevada ja que el magma que produeix en aquest ambient crean una perillositat moderada, anomenades estrombolianes ja que el tipus de volcà que extreu fragments sòlids anomenats piroclasts tenen una explosibilitat baix o mitjà per això és una exploció moderada.
>En les vores destructives són volcans de molt risc on fa que els magmes generals siguin molt explosives. Són volcàns que produieixen una gran explosió de una gran quantitat de gasos i piroclasts, també produeixen ua pluja de cendres que s'anomenen plinianes.
>En les zones d'intraplaca:
- En les regions continentals els volcans són erupcions explosives freqüents on al perillositat es mínima.
- En les regions oceàniques la perillositat es mínima perquè els volcans no crean explosions però si laves que són fluides. Aquestes erupcions s'anomenen hawaianes o efusives.
El risc sísmic:
Els risc sísmic es produiex quan dos conjunts de plaques litosfèriques es xoquen.
El focus d'un terratrèmol: el Hipocentre que és el punt central del terratrèmol i el Epicentre que és el punt de la superfícia.
Per avaluar la importància dels terratremols s'utilitza dos tipus de informació, la magnitud i la intensitat.
La magnitud depen de la energia que a produit el terratremols es pot mesurar amb un sismògraf.
Terratremol superior 9, entre 6 i 8 són terratremols que han produit molts danys greus i n'hi ha agut moltes víctimes.
La intensitat esta relacionada amb els graus del terratremols i la seva durada de segons, on esta dividida en 12 graus que sescriuen en nombres romans. Cada grau es refereix en un efecta en concret. Aquets graus els va crear el Mercalli o MSK.
VOLCANS
Els volcans són en essència aparells geològics que estableixen una comunicació temporal o permanent entre la part profunda de la litosfera i la superfície terrestre.
Les parts d'un volcà típic són: càmera magmática, xemeneia, cràter i con volcànic.
La càmera magmática és la zona d'on procedeix la roca fosa o magma, que forma la renta; la xemeneia és el canal o conducte per on ascendeix la renta; el cràter és la zona per on els materials són llançats a l'exterior durant l'erupció; el con volcànic està format per l'aglomeració de rentes i productes fragmentats. Amb freqüència, fractures del con volcànic o explosions eruptivas, donen lloc a cràters adventicis que s'obren en els flancs o en la seva base i les xemeneies secundàries de la qual comuniquen amb la principal.
Les manifestacions de l'activitat volcànica, és a dir, la sortida de productes gasosos, líquids i sòlids llançats per les explosions, constituïxen els paroxismes o erupcions del volcà. Molts dels volcans que actualment existeixen en la superfície de la Terra no han donat mostres d'activitat eruptiva i per això se'ls crida volcans extingits, independentment que en algun moment arribin a l'activitat.
Tipus d'erupcions:
Productes que desprenen els volcans:
Els materials que llancen els volcans durant les erupcions poden ser de tres classes: gasosos, líquids i sòlids.
- Els gasos que els volcans emeten, són barreges complexes la composició de les quals varia d'una a altra, per les diferents erupcions, i fins i tot pels diferents períodes d'una mateixa erupció. Els més abundants són: vapor d'aigua, diòxid de carboni, nitrogen, hidrogen, àcid clorhídric i clorurs volàtils, gasos sulfurosos i sulfhídrico, metà i altres hidrocarburs. A més de per el cràter, els gasos es desprenen també de les rentes foses i per les esquerdes del sòl. Si precedeixen a les erupcions, o són posteriors a elles, es designen amb el nom de fumaroles.
- Els productes líquids reben el nom general de rentes i no són altra cosa que magmes que surten pel cràter i es llisquen per la superfície circumdant. Les quals són molt fluides, com les basálticas, al desbordar pel cràter o les fisures del con volcànic, es llisquen amb facilitat pels vessants formant de vegades veritables cascades (Mauna-Lloa) i per la superfície del sòl formant bugades. La superfície del corrent de renta en contacte amb l'aire es refreda amb rapidesa i amb freqüència forma una crosta que aisla l'interior, on la renta pot romandre fluida molt temps i continuar lliscant-se. A l'adaptar-se la superfície de la renta a aquest corrent, forma estries i ondulacions o retorcimientos semblats a una corda, d'aquí el nom de rentes cordadas, que els nadius d'Hawaii criden Pahoehoe.
- Els materials sòlids, també cridats piroclastos (piros: foc; clastos: fragments), són de projecció. Atenent a la seva grandària es divideixen en: a) blocs i bombes, de grandària compresa entre diversos centímetres a metres. Si les rentes són molt viscoses al produir-se l'explosió són llançades a l'aire i la seva part externa cristal·litza ràpidament romanent el seu interior fluid, pel que al caure al sòl s'esquerden com escorça de pa, cridant-se pans volcànics.
Distribució de volcans:
En l'actualitat la tectònica de plaques engloba i relaciona tots els fenòmens geològics entre si, per això en un mapamundi s'observa que les zones volcàniques coincideixen amb les sísmicas. L'activitat volcànica i sísmica es desenvolupa amb gran intensitat en zones d'expansió o extensió de l'escorça (dorsals oceàniques: rift oceànic; i rift continental); en les zones de comprensió o col·lisió (zones de subducción) on es formen les cadenes de muntanyes recents; en les fosses oceàniques dels arcs illa; en les conques oceàniques (falles transformantes i punts calents) i en les zones continentals estables.
Avui dia, dels 500 volcans actius, només un 5 % es mantenen en activitat contínua. No es tenen en compte les erupcions submarines que passen desapercebuts al produir-se en les conques oceàniques. Geogràficament poden considerar-se en la Terra cinc zones de màxima activitat volcànica i sísmica: Circumpacífica; Mediterrània-asiàtica; Índica; Atlàntica i Africana.
TERRATRÈMOL DE HAITI
Un fort terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Richter ha sacsejat Haití, el país més pobre del continent americà, i ha deslligat l'alarma en el Carib. El sisme ha deixat pràcticament incomunicada la capital d'Haití, on les línies telefòniques que comuniquen amb l'exterior han deixat de funcionar, segons el Departament d'Estat
d'EE UU.
El tremolor va tenir el seu epicentre a escassos 15 quilòmetres de Port-au-Prince. La terra va tremolar per espai de més d'un minut. A més, es va activar durant dues hores l'alarma per tusami en diversos països del Carib, entre ells Cuba, la República Dominicana i les Bahames. El Centre d'Advertiment de Tsunamis d'EE UU a Hawaii va aixecar l'alerta de tsunami després de comprovar que el moviment sísmic va provocar una marejada de 12 centímetres sobre el normal a Santo Domingo, República Dominicana, i de menys d'un centímetre en les profunditats, sense que això suposés una amenaça per a les zones costaneres.
