On està el tema 8? T.T
Si us plau fiqueu-lo jaaa
dimarts, 16 de febrer del 2010
dimarts, 9 de febrer del 2010
I ELS TEMES 2 I 5?
Miquel, en l'examen de demà entren els temes 1 al 5, però el tema 2 i 5 no hi són. I encara que els penjesin aquesta tarda o nit, és molt just per estudiar-los, ja tindries que estar penjats no creus?
Lorena.
Lorena.
dimecres, 20 de gener del 2010
5. Terratrèmols, Volcans i Riscos
TERRATRÈMOLS
Un terratrèmol es la manera que té la Terra de alliberar les seves tensions on estan acumulades a la Litosfera, quan la Terra produeix aquestes tensions es crean trencaments o desplaçaments. En produir aquets moviments, es la forma que allibera l'energia i es transmet en ones sísmiques.
Les Ones sísmiques són les ones que estan causades pel trencament de les roques de l'interior de la Terra, on també es provoquen desplaçaments de terrenys. Aquestes ones són registrades per un aparell anomenat sismògrafs.
Podem trobar diverses tipus de Ones:
Ones internes
Dins d'aquestes Ones internes podem trobar Ones P (Primàries) i Ones S (Secundaries).
Les Ones P són ones sísmiques que es crean més ràpidament que no pas les Ones S, i també ho poden fer en dos tipus de medis, amb el sòlid com fluids.
En la part de el moviment del terreny, es del mateix tipus de les ones sonores.
Les Ones S són ones transversals, que van més lentes que en comparació amb les Ones P i només ho poden fer en el medi sòlids.
Ones Superficials
Dins d'aquestes Ones Superficials podem trobar Ones Love i Ones Rayleigh.
Les Ones Love també anomenades Ones L, es quan el terreny es mou horitzontalment, són les més rapides que hi han en aquets dos tipus de Ones Superficials. Les ones Love no es generen per superfícies fluides. El científic que les va descobrir es deia A. E. H. Love, per això s'anomenan Ones Love al honor d'aquest científic.
Les Ones Rayleigh també anomenades Ones R o Ones Q de querwellen. Aquest tipus d'ones fan brivar el terreny en pla horitzontal i perpendicular, això depèn de la direcció de propagació de la pertorbació.
En cas de que hi hagui un terratrèmol:
Amagar-se sota les taules ràpidament i allunyar-se de mobles alts.
Si estàs en una casa, estar apartada dels vidres i del cables d'electricitat, i si estàs en el cotxe, parar l'auto i quedar-se dintre.
En cas de que estiguesis cuinan, apagar el que esta funcionan i apartar la paella o cassola d'allà.
Cobrir-se el cap amb les mans.
Quan el terratrèmol s'hagués parat sortir inmediatament dels edificis i anar en els espais oberts com plaçes, …
Sempre deixar les coses que estas utilitzan per així poder anar més ràpid per sortir per que no causes cap dificultat.
RISCOS
Dins dels riscos de la dinàmica litosfèrica dos tipus de riscos:
Risc Volcànic:
Els riscos són: perillositat, l'exposició i la vulnerabilitat.
>La perillositat sempre es un factor on sempre has de estar amb alerta ja que es un dels més perillosos que pots trobar.
>L'exposició és el grau de població en les zones on estan ciutats els volcans, per exemple una elevada població té més importància que no una diminuta població.
>La vulnerabilitat es la part de construcció dels edificis que estan adaptats per els volcans.
Com podem analitzar els riscos volcànics:
S'analitzen per les diferents tipus de zones on estan en contacte amb les plaques.
>En les vores constructives no podem trobar gaire rics volcànic perquè la major part d'erupcions es crean en el fons dels oceans llavors la explosió és gairebé nul·la. Però en canvi en les zones de rift intercontinental té més risc però no gaire elevada ja que el magma que produeix en aquest ambient crean una perillositat moderada, anomenades estrombolianes ja que el tipus de volcà que extreu fragments sòlids anomenats piroclasts tenen una explosibilitat baix o mitjà per això és una exploció moderada.
>En les vores destructives són volcans de molt risc on fa que els magmes generals siguin molt explosives. Són volcàns que produieixen una gran explosió de una gran quantitat de gasos i piroclasts, també produeixen ua pluja de cendres que s'anomenen plinianes.
>En les zones d'intraplaca:
- En les regions continentals els volcans són erupcions explosives freqüents on al perillositat es mínima.
- En les regions oceàniques la perillositat es mínima perquè els volcans no crean explosions però si laves que són fluides. Aquestes erupcions s'anomenen hawaianes o efusives.
El risc sísmic:
Els risc sísmic es produiex quan dos conjunts de plaques litosfèriques es xoquen.
El focus d'un terratrèmol: el Hipocentre que és el punt central del terratrèmol i el Epicentre que és el punt de la superfícia.
Per avaluar la importància dels terratremols s'utilitza dos tipus de informació, la magnitud i la intensitat.
La magnitud depen de la energia que a produit el terratremols es pot mesurar amb un sismògraf.
Terratremol superior 9, entre 6 i 8 són terratremols que han produit molts danys greus i n'hi ha agut moltes víctimes.
La intensitat esta relacionada amb els graus del terratremols i la seva durada de segons, on esta dividida en 12 graus que sescriuen en nombres romans. Cada grau es refereix en un efecta en concret. Aquets graus els va crear el Mercalli o MSK.
VOLCANS
Els volcans són en essència aparells geològics que estableixen una comunicació temporal o permanent entre la part profunda de la litosfera i la superfície terrestre.
Les parts d'un volcà típic són: càmera magmática, xemeneia, cràter i con volcànic.
La càmera magmática és la zona d'on procedeix la roca fosa o magma, que forma la renta; la xemeneia és el canal o conducte per on ascendeix la renta; el cràter és la zona per on els materials són llançats a l'exterior durant l'erupció; el con volcànic està format per l'aglomeració de rentes i productes fragmentats. Amb freqüència, fractures del con volcànic o explosions eruptivas, donen lloc a cràters adventicis que s'obren en els flancs o en la seva base i les xemeneies secundàries de la qual comuniquen amb la principal.
Les manifestacions de l'activitat volcànica, és a dir, la sortida de productes gasosos, líquids i sòlids llançats per les explosions, constituïxen els paroxismes o erupcions del volcà. Molts dels volcans que actualment existeixen en la superfície de la Terra no han donat mostres d'activitat eruptiva i per això se'ls crida volcans extingits, independentment que en algun moment arribin a l'activitat.
Tipus d'erupcions:
Productes que desprenen els volcans:
Els materials que llancen els volcans durant les erupcions poden ser de tres classes: gasosos, líquids i sòlids.
- Els gasos que els volcans emeten, són barreges complexes la composició de les quals varia d'una a altra, per les diferents erupcions, i fins i tot pels diferents períodes d'una mateixa erupció. Els més abundants són: vapor d'aigua, diòxid de carboni, nitrogen, hidrogen, àcid clorhídric i clorurs volàtils, gasos sulfurosos i sulfhídrico, metà i altres hidrocarburs. A més de per el cràter, els gasos es desprenen també de les rentes foses i per les esquerdes del sòl. Si precedeixen a les erupcions, o són posteriors a elles, es designen amb el nom de fumaroles.
- Els productes líquids reben el nom general de rentes i no són altra cosa que magmes que surten pel cràter i es llisquen per la superfície circumdant. Les quals són molt fluides, com les basálticas, al desbordar pel cràter o les fisures del con volcànic, es llisquen amb facilitat pels vessants formant de vegades veritables cascades (Mauna-Lloa) i per la superfície del sòl formant bugades. La superfície del corrent de renta en contacte amb l'aire es refreda amb rapidesa i amb freqüència forma una crosta que aisla l'interior, on la renta pot romandre fluida molt temps i continuar lliscant-se. A l'adaptar-se la superfície de la renta a aquest corrent, forma estries i ondulacions o retorcimientos semblats a una corda, d'aquí el nom de rentes cordadas, que els nadius d'Hawaii criden Pahoehoe.
- Els materials sòlids, també cridats piroclastos (piros: foc; clastos: fragments), són de projecció. Atenent a la seva grandària es divideixen en: a) blocs i bombes, de grandària compresa entre diversos centímetres a metres. Si les rentes són molt viscoses al produir-se l'explosió són llançades a l'aire i la seva part externa cristal·litza ràpidament romanent el seu interior fluid, pel que al caure al sòl s'esquerden com escorça de pa, cridant-se pans volcànics.
Distribució de volcans:
En l'actualitat la tectònica de plaques engloba i relaciona tots els fenòmens geològics entre si, per això en un mapamundi s'observa que les zones volcàniques coincideixen amb les sísmicas. L'activitat volcànica i sísmica es desenvolupa amb gran intensitat en zones d'expansió o extensió de l'escorça (dorsals oceàniques: rift oceànic; i rift continental); en les zones de comprensió o col·lisió (zones de subducción) on es formen les cadenes de muntanyes recents; en les fosses oceàniques dels arcs illa; en les conques oceàniques (falles transformantes i punts calents) i en les zones continentals estables.
Avui dia, dels 500 volcans actius, només un 5 % es mantenen en activitat contínua. No es tenen en compte les erupcions submarines que passen desapercebuts al produir-se en les conques oceàniques. Geogràficament poden considerar-se en la Terra cinc zones de màxima activitat volcànica i sísmica: Circumpacífica; Mediterrània-asiàtica; Índica; Atlàntica i Africana.
TERRATRÈMOL DE HAITI
Un fort terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Richter ha sacsejat Haití, el país més pobre del continent americà, i ha deslligat l'alarma en el Carib. El sisme ha deixat pràcticament incomunicada la capital d'Haití, on les línies telefòniques que comuniquen amb l'exterior han deixat de funcionar, segons el Departament d'Estat
d'EE UU.
El tremolor va tenir el seu epicentre a escassos 15 quilòmetres de Port-au-Prince. La terra va tremolar per espai de més d'un minut. A més, es va activar durant dues hores l'alarma per tusami en diversos països del Carib, entre ells Cuba, la República Dominicana i les Bahames. El Centre d'Advertiment de Tsunamis d'EE UU a Hawaii va aixecar l'alerta de tsunami després de comprovar que el moviment sísmic va provocar una marejada de 12 centímetres sobre el normal a Santo Domingo, República Dominicana, i de menys d'un centímetre en les profunditats, sense que això suposés una amenaça per a les zones costaneres.
Un terratrèmol es la manera que té la Terra de alliberar les seves tensions on estan acumulades a la Litosfera, quan la Terra produeix aquestes tensions es crean trencaments o desplaçaments. En produir aquets moviments, es la forma que allibera l'energia i es transmet en ones sísmiques.
Les Ones sísmiques són les ones que estan causades pel trencament de les roques de l'interior de la Terra, on també es provoquen desplaçaments de terrenys. Aquestes ones són registrades per un aparell anomenat sismògrafs.
Podem trobar diverses tipus de Ones:
Ones internes
Dins d'aquestes Ones internes podem trobar Ones P (Primàries) i Ones S (Secundaries).
Les Ones P són ones sísmiques que es crean més ràpidament que no pas les Ones S, i també ho poden fer en dos tipus de medis, amb el sòlid com fluids.
En la part de el moviment del terreny, es del mateix tipus de les ones sonores.
Les Ones S són ones transversals, que van més lentes que en comparació amb les Ones P i només ho poden fer en el medi sòlids.
Ones Superficials
Dins d'aquestes Ones Superficials podem trobar Ones Love i Ones Rayleigh.
Les Ones Love també anomenades Ones L, es quan el terreny es mou horitzontalment, són les més rapides que hi han en aquets dos tipus de Ones Superficials. Les ones Love no es generen per superfícies fluides. El científic que les va descobrir es deia A. E. H. Love, per això s'anomenan Ones Love al honor d'aquest científic.
Les Ones Rayleigh també anomenades Ones R o Ones Q de querwellen. Aquest tipus d'ones fan brivar el terreny en pla horitzontal i perpendicular, això depèn de la direcció de propagació de la pertorbació.
En cas de que hi hagui un terratrèmol:
Amagar-se sota les taules ràpidament i allunyar-se de mobles alts.
Si estàs en una casa, estar apartada dels vidres i del cables d'electricitat, i si estàs en el cotxe, parar l'auto i quedar-se dintre.
En cas de que estiguesis cuinan, apagar el que esta funcionan i apartar la paella o cassola d'allà.
Cobrir-se el cap amb les mans.
Quan el terratrèmol s'hagués parat sortir inmediatament dels edificis i anar en els espais oberts com plaçes, …
Sempre deixar les coses que estas utilitzan per així poder anar més ràpid per sortir per que no causes cap dificultat.
RISCOS
Dins dels riscos de la dinàmica litosfèrica dos tipus de riscos:
Risc Volcànic:
Els riscos són: perillositat, l'exposició i la vulnerabilitat.
>La perillositat sempre es un factor on sempre has de estar amb alerta ja que es un dels més perillosos que pots trobar.
>L'exposició és el grau de població en les zones on estan ciutats els volcans, per exemple una elevada població té més importància que no una diminuta població.
>La vulnerabilitat es la part de construcció dels edificis que estan adaptats per els volcans.
Com podem analitzar els riscos volcànics:
S'analitzen per les diferents tipus de zones on estan en contacte amb les plaques.
>En les vores constructives no podem trobar gaire rics volcànic perquè la major part d'erupcions es crean en el fons dels oceans llavors la explosió és gairebé nul·la. Però en canvi en les zones de rift intercontinental té més risc però no gaire elevada ja que el magma que produeix en aquest ambient crean una perillositat moderada, anomenades estrombolianes ja que el tipus de volcà que extreu fragments sòlids anomenats piroclasts tenen una explosibilitat baix o mitjà per això és una exploció moderada.
>En les vores destructives són volcans de molt risc on fa que els magmes generals siguin molt explosives. Són volcàns que produieixen una gran explosió de una gran quantitat de gasos i piroclasts, també produeixen ua pluja de cendres que s'anomenen plinianes.
>En les zones d'intraplaca:
- En les regions continentals els volcans són erupcions explosives freqüents on al perillositat es mínima.
- En les regions oceàniques la perillositat es mínima perquè els volcans no crean explosions però si laves que són fluides. Aquestes erupcions s'anomenen hawaianes o efusives.
El risc sísmic:
Els risc sísmic es produiex quan dos conjunts de plaques litosfèriques es xoquen.
El focus d'un terratrèmol: el Hipocentre que és el punt central del terratrèmol i el Epicentre que és el punt de la superfícia.
Per avaluar la importància dels terratremols s'utilitza dos tipus de informació, la magnitud i la intensitat.
La magnitud depen de la energia que a produit el terratremols es pot mesurar amb un sismògraf.
Terratremol superior 9, entre 6 i 8 són terratremols que han produit molts danys greus i n'hi ha agut moltes víctimes.
La intensitat esta relacionada amb els graus del terratremols i la seva durada de segons, on esta dividida en 12 graus que sescriuen en nombres romans. Cada grau es refereix en un efecta en concret. Aquets graus els va crear el Mercalli o MSK.
VOLCANS
Els volcans són en essència aparells geològics que estableixen una comunicació temporal o permanent entre la part profunda de la litosfera i la superfície terrestre.
Les parts d'un volcà típic són: càmera magmática, xemeneia, cràter i con volcànic.
La càmera magmática és la zona d'on procedeix la roca fosa o magma, que forma la renta; la xemeneia és el canal o conducte per on ascendeix la renta; el cràter és la zona per on els materials són llançats a l'exterior durant l'erupció; el con volcànic està format per l'aglomeració de rentes i productes fragmentats. Amb freqüència, fractures del con volcànic o explosions eruptivas, donen lloc a cràters adventicis que s'obren en els flancs o en la seva base i les xemeneies secundàries de la qual comuniquen amb la principal.
Les manifestacions de l'activitat volcànica, és a dir, la sortida de productes gasosos, líquids i sòlids llançats per les explosions, constituïxen els paroxismes o erupcions del volcà. Molts dels volcans que actualment existeixen en la superfície de la Terra no han donat mostres d'activitat eruptiva i per això se'ls crida volcans extingits, independentment que en algun moment arribin a l'activitat.
Tipus d'erupcions:
Productes que desprenen els volcans:
Els materials que llancen els volcans durant les erupcions poden ser de tres classes: gasosos, líquids i sòlids.
- Els gasos que els volcans emeten, són barreges complexes la composició de les quals varia d'una a altra, per les diferents erupcions, i fins i tot pels diferents períodes d'una mateixa erupció. Els més abundants són: vapor d'aigua, diòxid de carboni, nitrogen, hidrogen, àcid clorhídric i clorurs volàtils, gasos sulfurosos i sulfhídrico, metà i altres hidrocarburs. A més de per el cràter, els gasos es desprenen també de les rentes foses i per les esquerdes del sòl. Si precedeixen a les erupcions, o són posteriors a elles, es designen amb el nom de fumaroles.
- Els productes líquids reben el nom general de rentes i no són altra cosa que magmes que surten pel cràter i es llisquen per la superfície circumdant. Les quals són molt fluides, com les basálticas, al desbordar pel cràter o les fisures del con volcànic, es llisquen amb facilitat pels vessants formant de vegades veritables cascades (Mauna-Lloa) i per la superfície del sòl formant bugades. La superfície del corrent de renta en contacte amb l'aire es refreda amb rapidesa i amb freqüència forma una crosta que aisla l'interior, on la renta pot romandre fluida molt temps i continuar lliscant-se. A l'adaptar-se la superfície de la renta a aquest corrent, forma estries i ondulacions o retorcimientos semblats a una corda, d'aquí el nom de rentes cordadas, que els nadius d'Hawaii criden Pahoehoe.
- Els materials sòlids, també cridats piroclastos (piros: foc; clastos: fragments), són de projecció. Atenent a la seva grandària es divideixen en: a) blocs i bombes, de grandària compresa entre diversos centímetres a metres. Si les rentes són molt viscoses al produir-se l'explosió són llançades a l'aire i la seva part externa cristal·litza ràpidament romanent el seu interior fluid, pel que al caure al sòl s'esquerden com escorça de pa, cridant-se pans volcànics.
Distribució de volcans:
En l'actualitat la tectònica de plaques engloba i relaciona tots els fenòmens geològics entre si, per això en un mapamundi s'observa que les zones volcàniques coincideixen amb les sísmicas. L'activitat volcànica i sísmica es desenvolupa amb gran intensitat en zones d'expansió o extensió de l'escorça (dorsals oceàniques: rift oceànic; i rift continental); en les zones de comprensió o col·lisió (zones de subducción) on es formen les cadenes de muntanyes recents; en les fosses oceàniques dels arcs illa; en les conques oceàniques (falles transformantes i punts calents) i en les zones continentals estables.
Avui dia, dels 500 volcans actius, només un 5 % es mantenen en activitat contínua. No es tenen en compte les erupcions submarines que passen desapercebuts al produir-se en les conques oceàniques. Geogràficament poden considerar-se en la Terra cinc zones de màxima activitat volcànica i sísmica: Circumpacífica; Mediterrània-asiàtica; Índica; Atlàntica i Africana.
TERRATRÈMOL DE HAITI
Un fort terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Richter ha sacsejat Haití, el país més pobre del continent americà, i ha deslligat l'alarma en el Carib. El sisme ha deixat pràcticament incomunicada la capital d'Haití, on les línies telefòniques que comuniquen amb l'exterior han deixat de funcionar, segons el Departament d'Estat
d'EE UU.
El tremolor va tenir el seu epicentre a escassos 15 quilòmetres de Port-au-Prince. La terra va tremolar per espai de més d'un minut. A més, es va activar durant dues hores l'alarma per tusami en diversos països del Carib, entre ells Cuba, la República Dominicana i les Bahames. El Centre d'Advertiment de Tsunamis d'EE UU a Hawaii va aixecar l'alerta de tsunami després de comprovar que el moviment sísmic va provocar una marejada de 12 centímetres sobre el normal a Santo Domingo, República Dominicana, i de menys d'un centímetre en les profunditats, sense que això suposés una amenaça per a les zones costaneres.
dijous, 10 de desembre del 2009
Els processos geològics externs
Els processos geològics externs són la meteorització, l'erosió, el transport, la sedimentació i la diagènesi.
Meteorització: conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques. Hi ha dos tipus de meteorització:
- Meteorització física: Es produeix meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.
L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern.
Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a travès del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors,que s'anomena bierosió.
divendres, 4 de desembre del 2009
7. Els sistemes morfoclimàtics
*Els sistemes morfoclimàtics són associacions entre climes i modelats del relleu.
Els tipus de clima depenen de factors com ara la latitud, l'altitud, l'abundància i la distribució de les precipitacions o el règim de les temperatures. Els diversos tipus de climes del planeta són:
- Climes Àrids o Càlids
- Climes Intertropicals
- Climes temperats
- Climes glacials i periglacials
SISTEMA DE ZONES ÀRIDES
Són zones on hi falta l'aigua (desèrtic) i zones d'estepa (subdesèrtic). Es caracteritza per la manca d'aigua superficial, per la qual cosa el vent és el principal agent modelador del terreny. Hi distingim dos dominis:
Els tipus de clima depenen de factors com ara la latitud, l'altitud, l'abundància i la distribució de les precipitacions o el règim de les temperatures. Els diversos tipus de climes del planeta són:
- Climes Àrids o Càlids
- Climes Intertropicals
- Climes temperats
- Climes glacials i periglacials
SISTEMA DE ZONES ÀRIDES
Són zones on hi falta l'aigua (desèrtic) i zones d'estepa (subdesèrtic). Es caracteritza per la manca d'aigua superficial, per la qual cosa el vent és el principal agent modelador del terreny. Hi distingim dos dominis:
Domini desèrtic: Són zones en les quals la precipitació anual no supera els 200mm. No hi ha gaire variació estacional, però si que hi ha una notable diferència de temperatura entre el dia i la nit.
Amb aquest procés es generen dos tipus de deformacions:
Regs: També anomenats camps de pedres són els llocs on s'han produït degradacions de les roques molt bruscos.
Ergs: També anomenats camps de dunes són llocs on la sorra ha estat dipositada pel vent.
- Domini Subdesèrtic: Són zones on les precipitacions són escasses i concentrades en unes èpoques molt concretes i el terreny té poca vegetació. El paisatge típic d'aquest domini són els xaragalls.
SISTEMA DE ZONES INTERTROPICALS
Zones properes a l'equador entre els dos tròpics, i es caracteritzen per temperatures elevades i precipitacions abundants. Es distingeixen el domini selva (precipitacions abundats durant tot l'any) i el domini sabana (precipitacions abundants, però amb una estació seca).
- Domini de selva: La característica principal és la elevada humitat i també l'excés vegetació.
Altres processos habituals són les esllavissades i els corriments de terres, que són provocats per les precipitacions.
Domini de sabana: El seu desenvolupament vegetal està molt condicionat a l'estació seca que és molt forta. L'acció dels rius i la poca precipitació erosiona fàcilment el terra i crea planures amb escassa vegetació.
SISTEMA DE ZONES TEMPERADES
Aquest sistema es troba en latitud mitjana entre els 20º i 60º. Les temperatures i les precipitacions tenen variacions estacionals, sense arribar a valors extrems. Podem trobar tres dominis:
Domini mediterrani: Són zones de clima temperat i sec on les precipitacions es concentren a la primavera i a la tardor, a vegades provocant inundacions. La vegetació natural d'aquest domini és substituïda per altra vegetació que el protegeixen a poca mesura de la erosió.
Les roques calcàries s'erosionen reduïdament perquè les precipitacions no són constants, per aquest motiu ens podem trobar amb serralades i massissos calcaris.
Domini Oceànic: En aquest domini el clima és temperat i humit, i la vegetació abundant. Els rius són els principals agents modeladors del relleu. Les formes més habituals són les valls fluvials i les planures d'inundació.
Domini Continental: Aquest domini és habitual a les zones continentals interiors. Hi ha una gran variació de temperatura entre les estacions fredes i les càlides. La principal forma del relleu són els massissos càrstics de les zones càlides.
SISTEMA DE ZONES GLACIALS I PERIGLACIALS
Es produeixen en zones properes als pols i en zones d'alta muntanya. Les temperatures són molt baixes. Són característics el domini glacial i el domini periglacial.
Domini glacial: Són zones que sempre estan cobertes de gel, el seu principal agent geològic. Aquest domini es localitza en zones on les precipitacions són sempre en forma de neu que més tard origina capes de gel. Aquestes característiques produeixen diferents formes: els inlandsis en zones de latituds elevades i glaceres alpines en les serralades molt altes.
Domini Periglacial: Són zones de transició entre els climes glacials i els climes temperats. A causa dels canvis de temperatura i de la fusió i la solidificació de l'aigua del terra s'originen els sòls poligonals.
Els rius d'aquest domini, durant l'estiu, produeixen les planures periglacials, en les quals es troben llacs i pantans.
3. La Teoria de la deriva continental
Teoria de la deriva continental:
En 1912 , Alfred Wegener va neixer a Berlin el 1 de novembre de 1880, des de petit ja es va interesar per la geologia i astronomia, va ser profesor de meteorologia en la universitat de Graz de 1924 a 1930, quan va proposar la hipotesis de que els continents actuals procedien de la fragmentació de un supercontinent més antic, Pangea, el van pendre per boig, va morir 1930 a Groenlandia, no se sap la data exacta.
La teoria va demostrar-la seguint una serie de proves o arguments:
PROVES: ARGUMENTS:
Morfològiques Coincidencia entre las costas de continents avui en dia separats
Exemple:Africa i Sud Amèrica
Biològiques/Paleontològiques Continents separats tenen flores i faunes diferents, però fóssils idèntics.
Exemple:marsupials a Australia
En 1912 , Alfred Wegener va neixer a Berlin el 1 de novembre de 1880, des de petit ja es va interesar per la geologia i astronomia, va ser profesor de meteorologia en la universitat de Graz de 1924 a 1930, quan va proposar la hipotesis de que els continents actuals procedien de la fragmentació de un supercontinent més antic, Pangea, el van pendre per boig, va morir 1930 a Groenlandia, no se sap la data exacta.
La teoria va demostrar-la seguint una serie de proves o arguments:
PROVES: ARGUMENTS:
Morfològiques Coincidencia entre las costas de continents avui en dia separats
Exemple:Africa i Sud Amèrica
Biològiques/Paleontològiques Continents separats tenen flores i faunes diferents, però fóssils idèntics.
Exemple:marsupials a Australia
Geològiques
Estructures geològiques iguals en continents separats
Exemple: diamants a Brasil i Sud Àfrica
Estructures geològiques iguals en continents separats
Exemple: diamants a Brasil i Sud Àfrica
Climàtiques
Roques indicadores de climes iguals en zones de diferenta latitud en la actualitat.
Exemple: diposits glacials de la mateixa época a Petagonia i la India.
Roques indicadores de climes iguals en zones de diferenta latitud en la actualitat.
Exemple: diposits glacials de la mateixa época a Petagonia i la India.
Geomagnètiques Minerals magnétics en roques de igual edat en diferents continentsque indiquen dos pols.
Exemple :Traslladant els continents, apunten a un únic pol.
*La teoria de Wegener no va ser acceptada per la majoria dels cientifics de la época, al no poder aportar les dades necesaries per explicar el mecanisme per el qual els continents es mouen. En els anys seixanta , amb els coneixemnets geofisics desarrollats durant el sigle XX, es consegueix explicar aquest mecanisme i per tan, el reconeixement cientific de Alfred Wegener.
Alfred Wegener, plantejava explicar com havien arribat els continents a la posición actual, per demostrar-ho va fer servir les proves anteriormente esmentades, aquí podem veure com van evolucionar.
1-. ESTRUCTURA I ENERGIA INTERNES DE LA TERRA
ESTRUCTURA DE LA TERRA
La Terra es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir d'una nebulosa de pols, roques i gasos en rotació, on al mig es va formar el Sol. La nebulosa es va expandir forman al mateix temps els planetes, els cometes, etc.
L'estructura interna de la Terra es basa en dos models, geostàtic i geodinàmic.
El model geostàtic està format bàsicament per quatre parts que la formen:
limitacions que presenta les transforma en líquid.
També està limitada per discontinuïtats que són la separació de les diferents capes que la formen. Com són:
Per altre banda, l'altre model de estructura de la terra que se'n diu, geodinàmic, que són:
ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
Quan la terra es va formar, es van concentrar algunes partícules i es va produir un camp gravitatori, això va fer que més partícules es sentissin atretes per aquest moviment. Els impactes d'aquestes noves partícules capturades, van augmentar la temparatura del planeta que s'acavava de formar.
La terra genera molta calor en el seu interior en forma d'energia, se'n diu energia geotèrmica. El nom prové ja que geo vol dir terra i tèrmica vol dir calor.
Aquesta energia, arriba fins la superfície mitjançant:
Tota aquesta energia interna, provoca el moviment dels materials fent grans presions que aquestes es manifesten en transformacions dels materials que en ocasions poden ser bruscs.
Poc a poc La Terra s'ha anat refredant, aquest procés de lliuració de calor que va començar fa 4.600 millons d'anys, encara continua fins l'actualitat.
La Terra es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir d'una nebulosa de pols, roques i gasos en rotació, on al mig es va formar el Sol. La nebulosa es va expandir forman al mateix temps els planetes, els cometes, etc.
Els materials que formen la Terra són molt densos i a mida que es puja a la superfície, aquests materials es fan més lleugers.
L'estructura interna de la Terra es basa en dos models, geostàtic i geodinàmic.
El model geostàtic està format bàsicament per quatre parts que la formen:
- Escorça: És la capa més superficial, situada entre els 12 i els 80 km
- Mantell: És la capa intermitja entre l'escorça i el nucli, situada a una profunditat de 2900 km.
limitacions que presenta les transforma en líquid.
- Mantell inferior: Presenta les propietats d'un sòlid elàstic.
- Nucli: És la capa més profunda, situat a una profunditat de 3475 km.
- Nucli inferior: Apareix en estat sòlid.
També està limitada per discontinuïtats que són la separació de les diferents capes que la formen. Com són:
- Discontinuitat de Moho: És la capa de separació de l'escorça i el mantell superior.
- Discontinuitat de Brich: És la capa de separació del mantell superior i inferior. Està situat a uns 900km de profunditat.
- Discontinuitat de Gutemberg: És la capa de separació del mantell inferior i el nucli superior. Està situat a uns 2900km de profunditat.
- Discontinuitat de Lehman: El nucli intern està dividit en dos per aquesta discontinuitat d'uns 5150 km aproximadament amb una temperatura d'entre 4.000 i 5.000ºC.
Per altre banda, l'altre model de estructura de la terra que se'n diu, geodinàmic, que són:
- Litosfera: És la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té una espessor de 250 km.
- Astenosfera: Es comporta de manera fluida.
- Mesosfera: Comença als 700 km de profunditat. Està format per roques calentes i sòlides però amb certa plasticitat.
- Capa D: Es tracta de la zona de transissió entre la messosfera i la endosfera.
- Endosfera: Formada per una capa externa molt fluida on es produeixen corrents sòlids i molt densos.
ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
La terra genera molta calor en el seu interior en forma d'energia, se'n diu energia geotèrmica. El nom prové ja que geo vol dir terra i tèrmica vol dir calor.
Aquesta energia, arriba fins la superfície mitjançant:
- Conductivitat tèrmica: És la transmissió de calor de roca a roca des de l'interior fins la superfície. Aquest procés se'n diu fluix tèrmic, ja que les roques tenen poca capacitat de passar-se la calor i per tant, el viatje dura millons d'anys.
- Corrents de convecció: Són moviments que quan aquests moviments es calenten, es dilaten i pujen. Quan arriben a la superfície de la terra, es refreden a causa de la baixa temperatura d'aquesta, llavors es contrauen i se'n tornen al nucli de la terra on torna a comenssar el cicle.
Tota aquesta energia interna, provoca el moviment dels materials fent grans presions que aquestes es manifesten en transformacions dels materials que en ocasions poden ser bruscs.
Poc a poc La Terra s'ha anat refredant, aquest procés de lliuració de calor que va començar fa 4.600 millons d'anys, encara continua fins l'actualitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
